Festa del Batre
Malla, 2011. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era!
diumenge, 7 de desembre del 2008
Manifest del bloc
El Bloc dels Segadors de Malla és un bloc de cultura tradicional de pagesos de la Plana de Vic. Així, doncs,"Segadors de Malla" manifesta que la seva voluntat és estrictament cultural i que treballa al marge de qualsevol grup polític o ideologia política. El bloc és apolític. L'objectiu del bloc és fer un seguiment de la recuperació històrica i cultural de tecnologia agrícola i dels costums que envolten les feines de la pagesia de la Plana de Vic, i més en concret, del poble de Malla, tenint com a protagonistes els mateixos pagesos. Fins i tot, valorant les imatges, s'hi pot entreveure un esquitx de melangia cap a l'època passada dels nostres avis. El bloc, per tant, té una intencionalitat divulgativa dels actes que es produeixin per tal de dur a terme els seus objetius didàctics. És, també, un banc de recursos per a la cultura de la Plana de Vic. Paral·lelament, el bloc vol fer constar que, s'està fent un treball de recerca del cicle del conreu tradicional del blat. Això, vol dir, que el cicle no s'haurà completat fins que es faci la batuda i el paller a finals de juny. El ritme de publicació del bloc el marcarà, doncs, la temporalització del mateix cicle del cultiu.
diumenge, 23 de novembre del 2008
El 23 de novembre de 2008, dia de la sembra
El diumenge 23 de novembre, una colla de gent es va aplegar a la punta d'un camp, anomenat el Camp Gran de la Fàbrica, per veure una activitat que fa quaranta o cinquanta anys que no es practica: sembrar a mà. Els pagesos degans de Malla (Maia, en català de la Plana) van sembrar com abans solien fer, és a dir, a mà i només amb l'ajut de la senalla. Els participants d'aquest jorn foren en Ton de Can Rita, en Ton del Verdaguer (estat), en Vicenç "Carter de Santa Eugènia", en Josep de Pratdesaba, en Miquel de la Torre d'En Bru (estat), en Joan de la Fàbrica, en Pere del Tei i en Ramon de l'Era d'en Solà.
De bon principi, els pagesos van assellonar (asseionar en parlar de la Plana)amb palla (paia) per marcar el tros que s'havia de sembrar. Després, es repartiren la mitja quartera (curtera) assellonada sembrant a mà, i duent a sobre la senalla (senaia). Tot seguit, en Ton de Can Rita amb la seva euga Menuda passà el rascle. I en acabat, en Ton de Can Rita, primer, i en Josep de Pratdesaba, després, passaren el trull amb la Menuda. El trull fou deixat per en Serra Xica. Euga, pagesos i corrons van fer bona feina. Tot el tros quedà ben aplanat. Els terrossos, aixafats. Fins i tot, no es van pas descuidar de fer la vora (o de fer camins, també dit)amb l'aixada, o sigui, un regueró al marge, perquè quan se segui l'any vinent, el blat caigui dins del camp. Tots, tots els detalls! Ara, restarà quedar cap a finals de febrer de l'any propvinent per herbejar amb l'aixadell, i segar pel juny.
La trobada dels vells pagesos de Malla va tenir força expectació. Tot i que la gent va anar arribant en degoteig, es va arribar a comptar entre cinquanta i vuitanta persones. La majoria eren pagesos que petaven la xerrada i intercanviaven raons amb els jornalers de la sembrada, de tant en tant. Entremig de la feina també es va sentir algun xerric amb la botella de vi, per fer passar la set. Els pagesos encara se'n recordaven de beure-hi, a galet. També els pagesos i espectadors, també, van poder fer un glop de cervesa del Montseny, atès que la Companyia Cervesera del Montseny, la qual té un soci de Malla, en Joan de Corbateres, patrocinava l'acte regalant ampolles a qui volia fer-hi un tast.
Els organitzadors de la sembra, l'associació cultural anomenada Bastoners de Malla, valora molt positivament la trobada, sobretot, perquè significa un pas endavant cap a la recuperació de les nostres tradicions ancestrals. L'objectiu de la l'associació és, per damunt de tot, fer conèixer entre els mallencs els nostres origens pagesos i homenatjar la pagesia tradicional amb el record etern del seu treball i tecnologia. L'associació Bastoners de Malla vol rescatar de l'oblit les nostres arrels, i aquest pas ha estat decisiu, per tal que l'any vinent es tanqui el cicle amb la sega, el batre i l'elaboració del paller.
Enguany, la sembra ha coincidit amb la Setmana de la Ciència, la qual cosa creiem que era escaient. Era adient perquè la sembrada a mà és història de la tecnologia pagesa. Les eines emprades per sembrar dels nostres avis ja no tenen res a veure amb les d'ara. Hi ha una diferència tecnològica abismal. Els nostres avis sembraven com ho havien fet els ibers ausetans, els romans i els pagesos de l'Edat Mitjana. La sembrada dels nostres padrins és la imatge d'un temps que s'ha escolat per l'avenc de la nostra història, com l'aigua pel forat de l'aigüera. Veure els avis sembrant, doncs, ha estat una lliçó magistral de pagesia i de bon fer, molt més instructiu que no pas un museu. També sembrar a mà ha demostrat que afavoreix més les relacions veïnals que fer-ho amb tractor. Una persona amb un tractor pot fer tota la feina que fan tota una colla de sembradors. La sembra a mà era molt més dura, però feia més llaços d'amistat i solidaritat entre els pagesos. Una altra conclusió que s'ha tret és que el pagès d'abans establia una relació ecològica amb la terra més sostenible, perquè abans de la mecanització, al camp hi regnava el silenci.
El dia 23 de novembre, els pagesos de Malla han escrit una pàgina de la història del nostre poble. La nostra història és feta de sellons com els dels nostres vells pagesos. Sense aquests sellons (seions en el nostre parlar de la Plana de Vic), com podríem sembrar la nostra història? Cal sembrar per granar. Com podrien els nostres fills i néts reconèixer el seu passat? Com podríem, nosaltres, reconèixer-nos hereus de ple dret d'aquest passat?
El més important, però, de l'acte, ha estat, com el mateix pagès Pere del Tei ha dit, la mateixa trobada. La sembrada ha fet poble. Hem sembrat per fer poble. I amb tot, han nascut nous projectes: quan s'hagi batut cercar un indret preeminent per al paller, fer una collita de naps l'any vinent... Això és el que volem i ens proposem l'associació cultural Bastoners de Malla: vida, vida! En aquest mateix sentit, estem determintats a portar a terme el cicle del conreu tradicional del blat amb aquests autèntics actors, per tal que les generacions de mallencs que vinguin puguin construir la seva història.
Paraules del parlar de la Plana de Vic: curtera, Maia, paia, seió, senaia, trui...
De bon principi, els pagesos van assellonar (asseionar en parlar de la Plana)amb palla (paia) per marcar el tros que s'havia de sembrar. Després, es repartiren la mitja quartera (curtera) assellonada sembrant a mà, i duent a sobre la senalla (senaia). Tot seguit, en Ton de Can Rita amb la seva euga Menuda passà el rascle. I en acabat, en Ton de Can Rita, primer, i en Josep de Pratdesaba, després, passaren el trull amb la Menuda. El trull fou deixat per en Serra Xica. Euga, pagesos i corrons van fer bona feina. Tot el tros quedà ben aplanat. Els terrossos, aixafats. Fins i tot, no es van pas descuidar de fer la vora (o de fer camins, també dit)amb l'aixada, o sigui, un regueró al marge, perquè quan se segui l'any vinent, el blat caigui dins del camp. Tots, tots els detalls! Ara, restarà quedar cap a finals de febrer de l'any propvinent per herbejar amb l'aixadell, i segar pel juny.
La trobada dels vells pagesos de Malla va tenir força expectació. Tot i que la gent va anar arribant en degoteig, es va arribar a comptar entre cinquanta i vuitanta persones. La majoria eren pagesos que petaven la xerrada i intercanviaven raons amb els jornalers de la sembrada, de tant en tant. Entremig de la feina també es va sentir algun xerric amb la botella de vi, per fer passar la set. Els pagesos encara se'n recordaven de beure-hi, a galet. També els pagesos i espectadors, també, van poder fer un glop de cervesa del Montseny, atès que la Companyia Cervesera del Montseny, la qual té un soci de Malla, en Joan de Corbateres, patrocinava l'acte regalant ampolles a qui volia fer-hi un tast.
Els organitzadors de la sembra, l'associació cultural anomenada Bastoners de Malla, valora molt positivament la trobada, sobretot, perquè significa un pas endavant cap a la recuperació de les nostres tradicions ancestrals. L'objectiu de la l'associació és, per damunt de tot, fer conèixer entre els mallencs els nostres origens pagesos i homenatjar la pagesia tradicional amb el record etern del seu treball i tecnologia. L'associació Bastoners de Malla vol rescatar de l'oblit les nostres arrels, i aquest pas ha estat decisiu, per tal que l'any vinent es tanqui el cicle amb la sega, el batre i l'elaboració del paller.
Enguany, la sembra ha coincidit amb la Setmana de la Ciència, la qual cosa creiem que era escaient. Era adient perquè la sembrada a mà és història de la tecnologia pagesa. Les eines emprades per sembrar dels nostres avis ja no tenen res a veure amb les d'ara. Hi ha una diferència tecnològica abismal. Els nostres avis sembraven com ho havien fet els ibers ausetans, els romans i els pagesos de l'Edat Mitjana. La sembrada dels nostres padrins és la imatge d'un temps que s'ha escolat per l'avenc de la nostra història, com l'aigua pel forat de l'aigüera. Veure els avis sembrant, doncs, ha estat una lliçó magistral de pagesia i de bon fer, molt més instructiu que no pas un museu. També sembrar a mà ha demostrat que afavoreix més les relacions veïnals que fer-ho amb tractor. Una persona amb un tractor pot fer tota la feina que fan tota una colla de sembradors. La sembra a mà era molt més dura, però feia més llaços d'amistat i solidaritat entre els pagesos. Una altra conclusió que s'ha tret és que el pagès d'abans establia una relació ecològica amb la terra més sostenible, perquè abans de la mecanització, al camp hi regnava el silenci.
El dia 23 de novembre, els pagesos de Malla han escrit una pàgina de la història del nostre poble. La nostra història és feta de sellons com els dels nostres vells pagesos. Sense aquests sellons (seions en el nostre parlar de la Plana de Vic), com podríem sembrar la nostra història? Cal sembrar per granar. Com podrien els nostres fills i néts reconèixer el seu passat? Com podríem, nosaltres, reconèixer-nos hereus de ple dret d'aquest passat?
El més important, però, de l'acte, ha estat, com el mateix pagès Pere del Tei ha dit, la mateixa trobada. La sembrada ha fet poble. Hem sembrat per fer poble. I amb tot, han nascut nous projectes: quan s'hagi batut cercar un indret preeminent per al paller, fer una collita de naps l'any vinent... Això és el que volem i ens proposem l'associació cultural Bastoners de Malla: vida, vida! En aquest mateix sentit, estem determintats a portar a terme el cicle del conreu tradicional del blat amb aquests autèntics actors, per tal que les generacions de mallencs que vinguin puguin construir la seva història.
Paraules del parlar de la Plana de Vic: curtera, Maia, paia, seió, senaia, trui...
dilluns, 30 de juny del 2008
Els Segadors de Malla reprenen la sega
El diumenge 29 de juny de 2008, diada de Sant Pere, es va segar el camp de l'Espirall segons el costum dels nostres avis, amb volants. Van participar amb la sega en Pere del Tei, en Ton de Can Rita, en Joan de la Fàbrica, en Josep de Pratsebada, en Vicenç "Carter de Santa Eugènia" i en Ton del Verdaguer. En total, sis. Van esmolar bé la falç i van aconseguir, en poca estona, alçar dues garberes. Havent acabat la feina, els segadors determinaren que l'any vinent volen tronar-hi, i aquest cop davant de més gent i premsa. Volen sembrar un camp de blat xeixa i a darrers de juny segar-lo i batre'l com abans. També, van dir que en acabat volien fer un bon dinar. Per molts anys, segadors de Malla!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)